Els subjuntius del català i el valencià

El present de subjuntiu del català estàndard de Catalunya té la mateixa terminació vocàlica per a les persones jo, tu, ell i ells, amb independència de la conjugació a què pertanga* el verb:

1a conjugació (cantar): canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin.

2a conjugació (témer): temi, temis, temi, temem, temeu, temin.

3a conjugació (dormir): dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin.

Aquestes terminacions uniformes no es donen entre les llengües romàniques, i per tant em semblaven sospitoses. És a dir, creia que no resultaven del lliure parlar del poble, sinó de la intromissió de filòlegs amb interessos més polítics que no acadèmics. Aqueixa era la meua hipòtesi.

LLATÍ

  • Cantare: cantem, cantes, cantet, cantemus, cantetis, cantent
  • Timere: timeam, timeas, timeat, timeamus, timeatis, timeant
  • Dormire: dormiam, dormias, dormiat, dormiamus, dormiatis, dormiant

PORTUGUÉS

  • Cantar: cante, cantes, cante, cantemos, canteis, cantem (-e-)
  • Temer: tema, temas, tema, temamos, temais, temam (-a-)
  • Dormir: durma, durmas, durma, durmamos, durmais, durmam (-a-)

ITALIÀ

  • Cantare: canti, canti, canti, cantiamo, cantiate, cantino (-i-)
  • Temere: tema, tema, tema, temiamo, temiate, temano (-a-)
  • Dormire: dorma, dorma, dorma, dormiamo, dormiate, dormano (-a-)

ROMANÉS

  • A cânta: cânt, cânți, cânte, cântăm, cântați, cânte (-e-)
  • A teme: tem, temi, teamă, temem, temeți, teamă  (-ă-)
  • A dormi: dorm, dormi, doarmă, dormim, dormiți, doarmă (-ă-)

La taula anterior ens mostra la conjugació del present de subjuntiu dels verbs cantar, témer i dormir en altres tres llengües romàniques. Com veiem, en totes tres les diferències entre la primera conjugació i la resta són prou evidents, si bé en el cas del romanés aqueixes diferències s’aprecien només en la tercera persona. He d’afegir que l’estàndard valencià també distingeix les terminacions de la primera conjugació respecte de les de la segona i tercera:

Cantar

  • Català: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
  • Valencià: cante, cantes, cante, cantem, canteu, canten

Témer

  • Català: temi, temis, temi, temem, temeu, temin
  • Valencià: tema, temes, tema, temem, temeu, temen

Dormir 

  • Català: dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin
  • Valencià: dorma, dormes, dorma, dormim, dormiu, dormen

Pensava que, temps enrere, abans que els filòlegs estandarditzaren el català de Catalunya, els parlants també distingien les terminacions de la primera conjugació respecte de les de la resta. Hi ha restes en l’idioma que ens permeten arribar a aquesta conclusió:

Verb (és)ser conjugat en 3a persona del singular del present de subjuntiu

  • Castellà: sea
  • Català estàndard: sigui
  • Valencià estàndard: siga
  • Expressió aïllada en català: sia

Verb anar conjugat en 3a persona del singular del present de subjuntiu

  • Castellà: vaya
  • Català estàndard: vagi
  • Valencià estàndard: vaja
  • Expressió aïllada en català: vaja

El Diccionari de la Llengua de l’Institut d’Estudis Catalans defineix “sia” i “vaja” de la següent manera:

  • Vaja: interj. [LC] Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l’encenedor.
  • Sia
    1. 1 conj. [LC] Marca l’alternativa. Sia veritat sia mentida.2 [LC] sia… o… loc. conj. Sia… sia… La fortuna, sia bona o dolenta.
    2. conj. [LC] Pot reforçar la conjunció o quan denota equivalència. El protagonista, o sia, el personatge principal.

Amb aquestes evidències, he fet una petita recerca a la xàrcia per tractar de trobar quelcom que explique la terminació uniforme del present de subjuntiu modern. I heus ací que he trobat una obra que considere mereixedora de ser citada: la Gramàtica històrica catalana, publicada per Francesc de Borja Moll a Madrid l’any 1952. Reproduïsc a continuació una part del seu contingut:

En els verbs de radical acabat en consonant + líquida, la falta de vocal en feia difícil la pronúncia, per la qual cosa s’hi va adherir una e de suport. Les formes resultants van ser: compre, compres, compre; parle, parles, parle; etc. Aquesta e no trigà a generalitzar-se i es va aplicar a tota classe de verbs (cante, cantes, cante); aquesta és l’etapa en què es troba el valencià i, en part, el català occidental. En l’oriental, en què la a i la e àtones es confonen, hi hagué una tendència a tancar la e per evitar confusió amb la a del present d’indicatiu; aquest tancament era afavorit segurament quan la forma verbal acabada en e era seguida d’un mot iniciat per vocal, de tal manera que la e esdevingué i gràcies al hiat. D’aquí resultaren les formes canti, cantis, canti, generalitzades avui en català oriental i força introduïdes i amb tendència a dominar totalment en el baleàric. En aquest darrer paràgraf de la pàgina 201 l’autor ens explica la formació de la primera conjugació.

En les classes II i III [conjugacions], les desinències llatines han donat normalment -a -e -a, que són les terminacions conservades en valencià, mallorquí i eivissenc [com als exemples assenyalats tema, temes, tema o dorma, dormes, dorma]. En català occidental la e de la segona persona ha influït sobre les altres dues, i ha donat el resultat -e -es -e. En català oriental s’ha esdevingut el mateix fenomen de tancament en i consignat en els verbs de la classe I: -i -is i, que s’ha estès modernament al baleàric [pàgina 201]. L’autor afegeix ací una nota que diu: En català oriental el sincretisme entre el present d’indicatiu i el present de subjuntiu es va solucionar amb la desinència -i (ə]). Alguns filòlegs, com Moll i Fouché (1924: 111-112), creien que aquesta -i s’havia originat del tancament de la -[ə] final en hiatus davant la vocal del mot següent, però actualment s’accepta generalment que s’originà en la desinència -IA, amb conservació de la iod originària en contextos fonètics favorables (cf. Coromines, 1971: 272-273; Wheeler, 1980: 277; Gulsoy, 1993: 392-411).

Més endavant es diu: En els verbs de les classes II i III era freqüent des del segle XVI un tipus de subjuntiu a partir del grup vocàlic -ia: séntia sénties séntia sentiam sentiau séntien. No s’hi veu clar si aquesta combinació és el resultat mixt i vacil·lant del conflicte entre les formes antigues en a i les modernes en i, o si és imitació analògica del subjuntiu d’uns pocs verbs que tenien per pròpia etimologia el grup -ia: càpia càpies càpia capiam capiau càpien, i sàpia sàpies sàpia sapiam sapiau sàpien, poden ser un paradigma que hagi servit de model als altres verbs en aquest aspecte de la flexió.

És per això que parlem de subjuntiu analògic, perquè es va generalitzar el mode de la primera conjugació a la resta de verbs. Açò només va ocórrer al català oriental. Per tant, no té res a veure amb la nostra hipòtesi, sinó que va ser un procés sorprenentment molt més anterior.

De cara a una hipotètica estandardització plena del català, considere idoni que es distingisquen les formes del present de subjuntiu de les del present d’indicatiu, i és ací on acceptaria les terminacions catalanes per als verbs de la primera conjugació. Ara bé, per a la resta de conjugacions, com que no hi ha confusió amb l’indicatiu, rebutge les formes catalanes i defenc exclusivament les valencianes, més naturals i en concordança amb la resta de llengües romàniques. La meua proposta, llavors, seria la següent:

  • 1a conjugació (cantar): canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
  • 2a conjugació (témer): tema, temes, tema, temem, temeu, temen
  • 3a conjugació (dormir): dorma, dormes, dorma, dormim, dormiu, dormen

* La conjugació del present de subjuntiu del verb pertànyer que estimem més natural és la valenciana (pertanga, pertangues, pertanga…) i no la balear (pertangui, pertanguis, pertangui…) ni la catalana (pertanyi, pertanyis, pertanyi… ).

 

Per últim, i més enllà de la divisió clàssica entre català oriental i català occidental, cal tenir també en compte les diferències entre els parlars del nord i del sud pel que fa als verbs amb forma incoativa:

subjuntius

Castelló de la Plana, 4 de novembre de 2012.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s