Nou d’Octubre

L’historiador Vicent Baydal ha traçat la gestació de la identitat valenciana, ço és, el procés que va dur a l’aparició del terme «valencià» amb un significat que abastira els habitants i els territoris de tot el Regne de València, i no només els de la ciutat de València i els seus voltants. Arran de la conquesta de la taifa de Balansiya i d’altres territoris de Xarq al-Àndalus (l’Orient de l’Àndalus) per les tropes de Jaume I, i a banda del predomini numèric inicial de la població musulmana davant els conqueridors cristians, no hi hagué una prolongació del Regne d’Aragó ni dels Comtats Catalans sinó que es creà un nou regne.

Tanmateix, els nobles que es repartiren bona part de les noves terres, així com els colons que vingueren del nord, eren aragonesos i catalans. Fins ací la història comuna. En endavant es viuran les següents etapes:

  1. La lluita del rei i les ciutats de reialenc contra els nobles per implantar els Furs de València a tot el Regne. La majoria dels nobles eren partidaris de mantenir els Furs d’Aragó en els seus senyorius, donat que els atorgava més potestats, entre d’altres la recaptació directa dels impostos. Els Furs de València, pel contrari, afavorien els interessos del monarca. Aquesta fase acabà amb la unió foral a les Corts de 1329-1330, on els nobles acceptaren la generalització dels Furs de València a tot el Regne amb una solució a mig camí entre les àmplies prerrogatives senyorials que els havien garantit els furs aragonesos i les favorables al poder reial que havien establert els furs valencians. Fruit del conflicte, en eixos anys s’havia desenvolupat un fort sentiment de germanor entre les ciutats de l’estament reial.
  2. Les cooperacions interestamentals contra els abusos i la incompetència del monarca els vint-i-cinc anys següents: des de l’organització d’una defensa comuna contra els perills exteriors en un moment d’impotència de la Corona, fins a la recaptació conjunta dels tributs per possibilitar aquesta defensa.
  3. Finalment, a partir del 1356 els estaments pogueren imposar les seues condicions al monarca: l’obtenció de donatius no només dependria de la convocatòria de Corts, sinó que a més aquestes designarien uns diputats amb potestats per controlar i decidir l’ús que es faria de la contribució valenciana. Naixia la Diputació del General, també anomenada Generalitat, perquè un dels principals impostos que recaptava van ser les generalitats, que eren d’exacció universal (és a dir, els havien de pagar per igual nobles, clergat i ciutats reials).

Així, a partir de la segona meitat del segle XIV es fa palès l’ús del gentilici valencià vinculat a la celebració de Corts, a l’exèrcit pagat per la Diputació del General i als habitants de tot el Regne de València, amb independència de la llengua parlada per cadascú i dels seus avantpassats catalans o aragonesos.

No cal dir, és clar, que durant aquests segles els pobladors mahometans, els moriscos valencians, visqueren en una situació de semiesclavatge fins que foren expulsats l’any 1611. Ara bé, he de destacar com a curiositat que el dret islàmic aplicable als moriscos valencians va ser recollit per escrit en valencià al Llibre de la Çuna e Xara dels Moros. [En parle jo, d’açò, no el Vicent Baydal].

Acaba Vicent Baydal amb un extracte de l’informe que Diego Hidalgo, mestre de l’orde castellà de Calatrava, trameté a Felip II el 1586:

Hay en este reyno un drecho que se llama el general, el qual pagan todos, que ni su magestat está libre dél, solo el pontífice y su camarlengo, el qual drecho se arrienda en sesenta y cinco y aún setenta mil ducados, las quales cantidades se gastan en deffensa del reyno, y se paga dellas a su magestat el servicio quando tiene Cortes, que son cient mil libras. Para administración desta hazienda de tres en tres años se comete a seys hombres, que llaman diputados, para que la gasten conforme a los fueros que esta administración tiene hechos en Cortes.

A açò se l’anomena autonomia financera, una cosa que hui manca als valencians i sense la qual no hi pot haver una autonomia política vertadera. Ben és cert que els valencians hem mantingut governs corruptes durant dècades, però aquesta corrupció l’hem sufragada íntegrament amb les nostres butxaques atès el fet que sempre hem estat infrafinançats pel Govern central en ser contribuents nets a l’Estat tot i que la nostra renda per càpita estava i està per sota de la mitjana espanyola. No hi ha excusa que sostinga aquesta injustícia.

Castelló de la Plana, 9 d’octubre de 2016.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s